AVUI FA UN ANY

Avui fa un any que la Mercé ens va deixar, que la mare ens va deixar, que la tia ens va deixar.Avui fa un any vaig arribar a l’hospital com feia cada dia, amb l’esperança que hi hagués un canvi positiu, un motiu per continuar lluitant contra l’evidencia malgrat que les noticies i els partes diaris eren decebedors. Avui fa un any, el doctor Rodriguez m’estava esperant, em va agafar del braç amb tot el seu afecte i em va dir que la Mercè era morta. Estàvem preparats per rebre aquesta noticia qualsevol dia. Després de dos mesos lluitant, el seu cor no va poder més i es va aturar.Ara, després d’un any, tots la recordem com era, decidida, lluitadora, afectuosa, tossuda, incansable, alegre, detallista. De vegades s’enfadava, deia les coses tal com les pensava, sempre volia tenir la raó i lluitava per ella. Però sempre, desprès de les marees venia la calma, la comprensió, l’estima. Tenia una gran capacitat d’estimar i de ser estimada. S’involucrava en les causes justes, feia costat als que patien les injustícies i rebutjava la hipocresia. Podem recordar mil i una situacions, mil i una vivències, anècdotes, viatges, caps de setmana, el dia a dia, això es el que ens queda, el que ens va transmetre amb la seva manera de ser, de pensar, de lluitar.Ara deu estar allà Dalt, observant-nos, estimant-nos, suposo que moltes vegades criticant-nos, volent dir-nos el que hem de fer, desitjant-nos el millor per a cada un de nosaltres i nosaltres estem aquí baix, seguint amb les nostres vides, recordant-la.