El passat dia 13 de novembre va fer dos anys que Mercé ens va deixar. Va ser el meu desig que tots els que l'estimàvem i l'estimem ens reuníssim per recordar-la. Sempre estava amb seu "no estic d'acord", que era la frase que delatava la seva rebel·lia i el seu inconformisme i pot ser en aquesta ocasió diria el mateix, perquè reunir-nos a causa d'ella? Doncs bé senzill, perquè a ella li hagués agradat veure'ns a tots junts, a la seva família i als seus amics mes íntims. Ella va ser el motiu, per més que digués el contrari.
Després de diversos intents per trovar una data que ens anés be a tots, decidirem que fos el diumenge 15. En principi vaig proposar el mateix dia tretze de novembre, però tènia de ser a última hora de la tarda i a molts que voldrien assistir no els anava bé. Varem quedar a la basílica de Santa Maria a Vilafranca del Penedes per a la missa de dotze i dirigir-nos després fins al bar de la Carla i el Joan (bar Indalo). Allà hi vam haver tots, la Maria Teresa i el Joan amb les seves filles, gendres i néts, Javier i Glòria amb Colom, Isidro i Mari Carmen amb Laura i Miguel i néts, la Maria Pilar i el Román amb el Romanillo i la Bàrbara; amics de joventut, el Jaume i la Tuli, El Francesc i l'Antonia, l'Amadeu ;y amics de la Llacuna, la Roseta i el Rafael, tots parlant i recordant anècdotes amb afecte. També hi eren el Marc i la Gemma amb el Jan, la Carla i el Joan i el Sergi.
Una altra vegada Mercé va demostrar el seu poder de convocatòria.
Gràcies a tots i molts petons.
Jaume
http://picasaweb.google.es/jaume.jurschik/AniversariFallecimentDeMerce?feat=directlink
diumenge, 22 de novembre del 2009
dilluns, 27 d’abril del 2009
Trobada familiar
El passat dia 22 de març ens vam trovar tota la familia per escampar les cendres de la Mercé al punt més alt de la Llacuna, de la seva estimada Llacuna, al Puig Castellar. Ella sempre havía dit que quan morís, la incineressim, posessim les cendres en una botella de cervesa i les tiressim al mar. Pot ser ho deia en broma i vam decidir escamparlas per la Llacuna. Vam fer tots una rotllana i vam guardar un minut de silenci. A continuació, vam obrir l'urna i vam escampar les cendres al vent. Feia un bon dia i els mes petits van disfrutar corrent i pujant a la caseta de guaita del vigilant forestal. Després ens vam trobar tots al bar de la Carla i vam dinar tots plegats. Aquest dia el vam dedicart a la Mercé.
Petons a tots,
Jaume
Petons a tots,
Jaume
dijous, 13 de novembre del 2008
AVUI FA UN ANY
Avui fa un any que la Mercé ens va deixar, que la mare ens va deixar, que la tia ens va deixar.Avui fa un any vaig arribar a l’hospital com feia cada dia, amb l’esperança que hi hagués un canvi positiu, un motiu per continuar lluitant contra l’evidencia malgrat que les noticies i els partes diaris eren decebedors. Avui fa un any, el doctor Rodriguez m’estava esperant, em va agafar del braç amb tot el seu afecte i em va dir que la Mercè era morta. Estàvem preparats per rebre aquesta noticia qualsevol dia. Després de dos mesos lluitant, el seu cor no va poder més i es va aturar.Ara, després d’un any, tots la recordem com era, decidida, lluitadora, afectuosa, tossuda, incansable, alegre, detallista. De vegades s’enfadava, deia les coses tal com les pensava, sempre volia tenir la raó i lluitava per ella. Però sempre, desprès de les marees venia la calma, la comprensió, l’estima. Tenia una gran capacitat d’estimar i de ser estimada. S’involucrava en les causes justes, feia costat als que patien les injustícies i rebutjava la hipocresia. Podem recordar mil i una situacions, mil i una vivències, anècdotes, viatges, caps de setmana, el dia a dia, això es el que ens queda, el que ens va transmetre amb la seva manera de ser, de pensar, de lluitar.Ara deu estar allà Dalt, observant-nos, estimant-nos, suposo que moltes vegades criticant-nos, volent dir-nos el que hem de fer, desitjant-nos el millor per a cada un de nosaltres i nosaltres estem aquí baix, seguint amb les nostres vides, recordant-la.
dissabte, 30 d’agost del 2008
A LA MEVA TIA
Perque és així com es deia, tia.
El passat 13 de novembre la tía va marxar. Ja no la sentirem mai més riure, ni plorar, ni dicutir, ni queixar-se però el més bónic de tot és el que ens ha deixat. Ens ha deixat una gran herència plena d'amor i d'entrega incondicional cap a tots nosaltres en qualsevol moment i circunstancia. No escatimava en temps, paraules i posava tot l'amor del món en qualsevol cosa que feia.
Ens ha deixa una germana, a casa les hi deiem les Llenas, juntes havien compartit bons i mals moments, peró ninguna podía estar sense l'altre. Eren molt diferents peró eren les germanes Llenas.
La tía era lluitadora, entregada i tossuda, i tots ens l'estimavem tal com era.
Sé que no oblidarem mai que teniem una esposa, una mare, una germana, una tía, una conyada, .... icreible, peró Déu ens donara la pau que necessitem per poder viure sense ella, recordant tot el que varem viure al seu costat mitjançant escrits, fotos, vivències, ....
GRÀCIES TIA.
ANIANA
El passat 13 de novembre la tía va marxar. Ja no la sentirem mai més riure, ni plorar, ni dicutir, ni queixar-se però el més bónic de tot és el que ens ha deixat. Ens ha deixat una gran herència plena d'amor i d'entrega incondicional cap a tots nosaltres en qualsevol moment i circunstancia. No escatimava en temps, paraules i posava tot l'amor del món en qualsevol cosa que feia.
Ens ha deixa una germana, a casa les hi deiem les Llenas, juntes havien compartit bons i mals moments, peró ninguna podía estar sense l'altre. Eren molt diferents peró eren les germanes Llenas.
La tía era lluitadora, entregada i tossuda, i tots ens l'estimavem tal com era.
Sé que no oblidarem mai que teniem una esposa, una mare, una germana, una tía, una conyada, .... icreible, peró Déu ens donara la pau que necessitem per poder viure sense ella, recordant tot el que varem viure al seu costat mitjançant escrits, fotos, vivències, ....
GRÀCIES TIA.
ANIANA
divendres, 22 d’agost del 2008
Trobada per Sant Jaume
El passat 27 de juliol vam quedar en veuren's i dinar junts a un restaurant que va triar la Carla. Ens vam trobar a l'Indalo a fer l'aperitiu i des d'allà vam anar a Cal Pau Xic a Guardiola de Fontrubí, a uns 10 minuts de Vilafranca. Com que feia dos días había sigut Sant Jaume, ho vem aprofitar per a celebrar-ho. Hi erem el Joan i la Maria Teresa, la Berta i el Jordi amb el Francesc, el Marc i la Gemma amb el Jan, la Carla i el Joan i el Sergi i
jo.
Com mes val una imatge que mil paraules, si cliqueu l'enllaç, podreu gaudir de les fotos que vaig fer. No son molt bones però ens podem fer una idea de la diada.
dimarts, 19 d’agost del 2008
La cuina de la Mercé
Tots sabem de l'afició i la passió de la Mercè per la cuina. S'hi passava hores, tenia la paciència necessària i tots coneixem els resultats. Aquest primer article del blog es una aportació de la Mercè, la seva llibreta de cuina, on escribía les receptes que trobava interessants i entre les seves pàgines guardava papers amb anotacions i receptes tretes d'altres llocs.
Per raons tècniques ho he fet en tres entregues, si voleu el podeu descarregar, imprimir, etc. clicant als següents enllaços. Que us aprofiti.
Llibre_de_cuina_de_la_Mercè_1a_entrega
Llibre_de_cuina_de_la_Mercè_2a_entrega
Llibre_de_cuina_de_la_Mercè_3a_entrega
Per raons tècniques ho he fet en tres entregues, si voleu el podeu descarregar, imprimir, etc. clicant als següents enllaços. Que us aprofiti.
Llibre_de_cuina_de_la_Mercè_1a_entrega
Llibre_de_cuina_de_la_Mercè_2a_entrega
Llibre_de_cuina_de_la_Mercè_3a_entrega
divendres, 27 de juny del 2008
Sant Joan 2008 a Gavà
Aquest any per Sant Joan ens vam reunir tota la familia a Gavà a casa del Joan i de la Maria Teresa. Vam celebrar l'aniversari del Joan i ens ho vam passar molt bé, jugant amb els més petits, jalant, bevent, recordant, cantant l'aniversari feliç, bufant espelmes, xerrant, reint, obrint regals, en fí, tot alló que es fa en una festa d'aniversari.
Si hi voleu, podeu veure les fotos que vaig fer clicant a l'enllaç.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)